MANUEL VALLS - Associació Cultural Alcalde Xifré

Anar a la cistella
UNITATS
UNITATS
SENSE REPARACIÓ NO HI HA PERDÓ
Anar a la cistella
Anar al Contingut
Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona, 9 de setembre de 1984)






Compositor, músic, professor i crític musical català.

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i Música al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestració i composició).
De formació estètica independent, va conrear la majoria dels gèneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va pronunciar conferències a diversos indrets de la península (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la música espanyola de l'O.R.T.F. de París, dins la sèrie La rose des vents. Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'àmbit de la música del Congrés de Cultura Catalana, així com membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural. En el terreny periodístic va publicar articles i crítiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la crítica musical en el diari El País, edició de Catalunya. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc; el seu fons arxivístic es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Manuel Valls era cosí germà del pintor Xavier Valls i Subirà.

Les seves obres més remarcables foren les següents:
  • Estudi de dansa en 5/8
  • Preludi per a piano
  • Concert de guitarra i orquestra
  • Tocata per a piano
  • Seis canciones del Alto Duero per a veu i piano
  • Fantasies en forma de concert per a flauta solista i corda
  • La Mare de Déu (tradicional catalana) per a coral
  • Poemes de Patrícia: Renaixença, Món, Nit per a coral

A banda la seva extensa obra musical, a nivell popular és molt coneguda la seva musicació del poema de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, el Cant del Barça, que es convertí en l'himne del Futbol Club Barcelona i en una icona per a una ampla representació de la societat catalana. Al seu disc Les Veus del Carrer (1966) un encàrrec per a les joventuts musicals de Barcelona, va publicar una variacióinstrumental de la tonada popular Nas de barraca.
Tornar al contingut