Joan Soler i Amigó

L’eminent pedagog, folklorista i escriptor Joan Soler i Amigó va nèixer a Badalona l’any 1941.
Va estudiar Filosoa i Lletres a la Universitat de Barcelona, i l’any 1975 es va llicenciar en Pedagogia. Juntament
amb Joan Triadú va ser director de l’Escola Thau. Durant molts anys ha treballat en l’àmbit de l’educació als ajuntaments de Badalona i de l’Hospitalet de Llobregat. Ha estat director de la Fundació Estudi i Cooperació.
Ha participat com a a guionista en la sèrie de dibuixos animats emesa per TV3 Història de Catalunya; i va ser el director de Tradicionari, una enciclopèdia de cultura popular catalana editada en deu volums pel Grup Enciclopè-
dia Catalana.
El seu interès per les cultures populars abasta àmbits diversos de la cultura catalana: cançons, poesia, relats populars, personatges de la història de Catalunya, associacionisme, etnograa, etc.
Ha realitzat gran quantitat d’estudis d’història local i de folklore, i ha publicat diversos treballs que li han valgut
nombrosos premis entre els quals cal destacar el Premi Crítica Serra d’Or, l’any 1979; el Premi Baldiri Reixac, el
1984; el Premi Joan Amades, el 2003; el Premi Nacional de Cultura Popular, el 2006; i la Creu de Sant Jordi, atorgada aquest any 2018.
Joan Soler i Amigó ha escrit, adaptat i traduït des d’altres llengües al català moltes cançons, amb un ampli repertori en temes i estils. Les seves cançons han estat interpretades, entre d’altres, per El Grup de Folk, Els Baldufes, Els
Sapastres, Falsterbo 3 i Ara va de Bo. I també per Jaume Arnella amb qui, entre altres coses, ha treballat en els
discs i cançoners que van introduir al país els cants espirituals negres.
Totes aquestes cançons es poden trobar aplegades en una antologia editada l’any 2011 amb el títol 50 anys, 100
cançons, on hi ha cançons com “La vall del riu vermell”, “La Vella Xiruca”, “Les rondes del vi” o “Un home mor en mi”.