Jordi Monés, un prolífic  historiador de l’educació, ha deixat un llegat acadèmic considerable amb gairebé cinquanta llibres, tant en solitari com en col·laboració.  Les seves publicacions abasten des d’estudis monogràfics d’institucions fins a anàlisis panoràmiques de la llengua i la pedagogia a Catalunya. 

Entre les seves obres destaquen *El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya 1833-1938* (1977), un treball pioner que va renovar la historiografia del sector; i estudis més recents com *L’Escola Normal de Barcelona (1845-1972)* (2000), *Formació professional i desenvolupament econòmic i social català (1714-1939)* (2005), i *Educació, país, llengua* (2018), on defensa la importància de la llengua catalana a l’escola. 

Monés no només era un acadèmic  destacat, sinó també un mestre generós que compartia el seu coneixement amb humilitat i entusiasme. La seva curiositat, memòria i capacitat de treball eren extraordinàries. La recent concessió de la Creu de Sant Jordi reflecteix el seu reconeixement com a historiador i com a ciutadà compromès amb la democràcia i la cultura catalana.